Tothom ha sentit a parlar de la diabetis, però sovint no som conscients de la seva complexitat ni de l’impacte que pot tenir en el dia a dia. En aquesta pàgina veurem els aspectes clau per entendre-la millor.
La DT1 és una malaltia crònica i autoimmune. El sistema immunitari del cos ataca per error les cèl·lules beta del pàncrees, que són les fàbriques d'insulina. Com a resultat, el pàncrees deixa de produir aquesta hormona essencial per a la vida.
A diferència d'altres tipus, la DT1 no està causada per mals hàbits, ni per menjar massa sucre, ni per la manca d'esport, sinó per un procés autoimmune; no es pot prevenir i, de moment no té cura, tot i que la recerca continua avançant per trobar-ne una.
Entenem pas a pas què és el que passa al nostre interior quan apareix la diabetis tipus 1 i com canvia el seu equilibri intern.
_20260817111153.svg)
Per raons genètiques i ambientals encara en estudi, les defenses del cos identifiquen les cèl·lules productores d'insulina com a enemigues i les destrueixen, impedint la producció adequada d'insulina.
_20260817111153.svg)
La insulina actua com una clau que permet que la glucosa entri a les cèl·lules, aportant l'energia necessària per viure. Sense insulina aquesta 'porta' queda tancada: la glucosa no pot entrar i s'acumula a la sang.
_20260817111153.svg)
La glucosa es queda atrapada a la sang mentre que les cèl·lules es queden sense energia. Això obliga el cos a consumir les seves reserves de greix, generant residus tòxics que poden portar a una cetoacidosi.
Les persones amb DT1 necessiten administrar-se insulina exògena cada dia i per sempre per sobreviure. Però la insulina no és una cura, és només el tractament. Viure amb DT1 implica prendre centenars de decisions al dia per equilibrar:
Sovint es confonen els diferents tipus de diabetis, però les seves causes i tractaments són molt diferents. Aquests són els tipus principals:
QUÈ ÉS?
El cos produeix insulina, però no la utilitza correctament (resistència a la insulina) o no en produeix prou.
DIFERÈNCIA AMB LA DT1
Està molt relacionada amb l'edat adulta i l'estil de vida (sedentarisme, obesitat), tot i que també té component genètic. Sovint es tracta amb pastilles, dieta i exercici, tot i que pot requerir insulina amb el temps. Representa el 90-95% dels casos mundials.
QUÈ ÉS?
Apareix per primera vegada durant l'embaràs en dones que no tenien diabetis prèvia.
EL PRONÒSTIC
Sol desaparèixer després del part, però augmenta el risc de desenvolupar DT2 en el futur per a la mare i el nadó.
QUÈ ÉS?
Coneguda informalment com a "Diabetis 1.5". És una forma de diabetis autoimmune (com la Tipus 1) però d'evolució molt lenta.
CONFUSIÓ COMÚ
Sovint es diagnostica erròniament com a Tipus 2 perquè apareix en adults, però finalment requereix insulina obligatòriament perquè és autoimmune.
QUÈ ÉS?
És una forma poc freqüent causada per una mutació genètica específica (monogènica).
TRACTAMENT
Sovint no requereix insulina i es pot gestionar amb fàrmacs orals, depenent del subtipus genètic.
Hi ha molts conceptes erronis sobre la diabetis. Desmuntarem alguns falsos mites per ajudar a entendre millor cada tipus.
Malaltia autoimmune, el cos ataca les cèl·lules beta del pàncrees
Resistència a la insulina i factors d'estil de vida
Infància i joventut (pot aparèixer a qualsevol edat)
Adult mitjà o gran, sovint relacionada amb l'estil de vida
No es pot prevenir
Sovint es pot prevenir o retardar amb hàbits saludables
Sempre insulina
Dieta, exercici i medicació; insulina si cal més endavant
